FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació de petits cristalls de glaç hexagonals, agrupats en estructures arborescents, provinents de la congelació del vapor d'aigua atmosfèric, que cauen sobre la terra en forma de flocs o borrallons blancs. Blanc com la neu. Caminar sobre la neu. Fondre's la neu. Any de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un animal que li serveix per a aguantar el cos i per a caminar, córrer o saltar. Les quatre potes d'un cavall, d'un gos. Les dues potes d'un estruç, d'una cigonya. Les sis potes d'un insecte. Les deu potes d'una llagosta de mar, d'un cranc. Un animal de quatre potes. Les potes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior del cos de l'home des de les espatlles a la cintura. Tenir dolor a l'esquena, al mig de l'esquena. Rebre un cop a l'esquena caient endarrere. Caure d'esquena a terra. Jeure d'esquena. Donar l'esquena a algú. Girar-se d'esquena a algú, a alguna cosa. Caminar amb la pluja a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment pel qual algú, llançant-se a l'aire, està durant un cert temps sense tocar de peus a terra. Fent un salt, toca de mans al sostre. Fer un salt de la finestra al carrer. Pujar els quatre esglaons en un salt, d'un salt. Salt mortal. Caminar fent salts. Anar en un indret en un [...]
Per expressar tot allò 'susceptible d'ésser reconegut' es fan servir les formes normatives recognoscible, reconeixible o reconeixedor, reconeixedora. Per exemple:
És un poble fàcilment recognoscible per la seva església.
Té una manera de caminar molt reconeixible, fins i tot de lluny.
A partir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé Del tot, sense faltar-hi res, pel cap baix, sense por d'exagerar. Eren ben bé trenta. Ets ben bé l'estampa de ta mare. En aquesta garrafa, hi caben ben bé quatre litres. Fa ben bé deu anys d'això. Vaig caminar ben bé deu hores. Per a afirmar contradient una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conservat pel municipi. a mig camí A mig fer una cosa. camí dret Directament. camí tirat A bon pas. de camí De pas, tot passant. agafar el camí de la porta Anar-se'n d'una casa. fer camí Caminar. fer un camí Recórrer-lo. passar camí Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aguantar-se amb la punta dels peus. Saltar a peus junts. Girar-se, torçar-se, un peu. a peu Caminant. Els uns hi han anat a peu, els altres a cavall. a peu coix Amb un peu enlaire sense tocar a terra. Anar, saltar, caminar, a peu coix. Jugar a peu coix. a peu dret Dempeus. a peu eixut Sense [...]
amb el verb trescar i el substantiu de la llengua general tresc, que vol dir caminar, treballar, afanyosament, apressadament. Així, es pot dir:
Aquestes vacances me'n penso anar a fer un tresc per l'Himàlaia.
M'he comprat unes botes de tresc i les vull anar a estrenar.
El tresc té sempre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contra una branca. Rematar una pilota de cap. Caminar cap per avall i cames enlaire. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny. Part anterior d'un gran nombre d'animals on hi ha els principals centres nerviosos i els òrgans dels sentits. cap blanc Cap amb tots els cabells blancs [...]
